En els darrers anys les notícies sobre l’assetjament escolar han
emergit en els mitjans de comunicació amb tota la seva cruesa: patiment amagat per les víctimes durant
molt de temps que en alguns casos han portat al suïcidi, agressions espantoses, fins i tot comeses per alumnes de primària, i les amenaces, la
denigració i les vexacions de tot tipus que les xarxes socials han multiplicat amb
la impunitat que dóna l'anonimat.
Hem passat de considerar com un fet normal que els alumnes més
vulnerables siguin assetjats per altres alumnes a mirar-nos amb preocupació un
fenomen que ens mostra la pitjor cara de la condició humana perquè les
relacions entre iguals, rellevants tant per als aprenentatges com per a la
socialització poden esdevenir en influències, que en opinió dels experts, es
configuren sota un esquema de domini-submissió que pot portar a processos de
victimització.
Ens ho mirem amb preocupació, però costa que el centre escolar com a
institució prengui mesures efectives al respecte i més sovint del que ens
pensem, es prefereix considerar el cas que es té al davant com un fet aïllat i
sense transcendència abans que considerar-lo un primer crit d'alarma que ens
hauria de moure a actuar en el sentit més adequat segons el cas.
En aquesta tasca no hi ha resultats d'un dia per l'altre i per això reclama la conscienciació de totes les parts implicades. La resposta no
pot ser mai la laxitud, no importa el grau d’assetjament, perquè les
conseqüències són dramàtiques. Com ho són en situacions de la violència
masclista o en l’abús de menors. En tots aquests casos el maltractador sembla
ser el més fort i el que té les de guanyar en una societat en què les lleis i
la justícia sempre van darrere d’aquest fenòmens i les víctimes amaguen amb
vergonya la seva situació, tant als pares com als professors.
No és fàcil donar receptes, són problemàtiques molt sensibles i
complexes. A mi m’agrada especialment com tracten el tema en la web de Jordi Collel i Carme Escudé
perquè fan una mirada sistèmica i holística. D’especial interès trobo la guia per als alumnes (estan editades per ser impreses a
dues cares i grapades pel mig en forma de quadern) ja que contemplen les dues
vessants principals, encara que no les úniques: “Ets víctima de maltractaments?” i “Ets dels que agredeixen?” A tota la
xarxa trobarem diferents materials que cal valorar primer abans d’utilitzar-los per adaptar-los al nostre context.
Com a Psicopedagoga he tingut experiències en el tema i he escrit sobre
alguna d’elles en un dels blogs
de quan estava en actiu. He seleccionat aquesta entrada sis anys
després d’haver-la escrit:
Per acabar, Bully dance, un curt de dibuixos (10') produït per UNICEF i National Film Board of Canada. Identifica les conductes de maltractament i el procés de victimització. L'objectiu és estimular la discussió en el grup classe.
En els problemes de convivència hi surt perdent el grup,
és a dir TOTHOM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada