Objectiu: abolir la prostitució

El debat etern sobre la prostitució gira avui dia entorn de la seva regularització. No m'agrada entrar en el detall de com es podria regularitzar, penso que el que cal és abolir-la, però és clar que no deu ser tan fàcil si ha sobreviscut al llarg dels segles.

I no dic que sigui fàcil, sí afirmo que és imprescindible abolir-la en el camí de la dignitat de les dones. Respecto les propostes de millora de les condicions de les dones que estan abocades a exercir-la, penso que són benintencionades, però no veig que actualment vagin en el camí clar i sense desviaments cap a la seva abolició. D'acord que mai serà completament abolida, per què les persones són lliures per decidir el que fan però això forma part de les decisions individuals, que rebutjo criticar des d’un punt de vista moralista.

No m’estranya llegir que es tracta d’una proposta inicial d’un partit polític com Ciutadans però em poso les mans al cap en llegir que els partits d’esquerres s’hi ha sumat posteriorment. Espero i desitjo que després de considerar el tema tinguin en compte els drets humans i no solament el que reclamen les prostitutes voluntàries. Vaig veure el programa de TV3 sobre el tema i trobo que va ser un espectacle deplorable, especialment perquè hi havia una sola veu que cantava les excel•lències de ser prostituta voluntària.

A continuació intento reflexionar sobre el tema i aportar alguns arguments que he recollit de diverses fonts per explicar el per què de la necessitat d’iniciar el camí de l’abolició:

1.    Afirmo que la prostitució va contra els drets humans perquè és la violència i la forma d’esclavitud més antiga del món, inventada per la societat patriarcal per controlar i sotmetre les dones.

2.    Hi ha qui la defensa des d’una pretesa postura neutral entenent que les dones que es prostitueixen fan un servei social a la comunitat i que si no existís aquest servei el nombre d’actes violents, com les violacions, augmentarien. La meva resposta és: si un dia la teva filla et digués pare, mare, quan sigui gran en prostituiré pel bé de la societat, què li diries? Doncs això mateix, allò que no vulguis per a tu i la teva família no ho vulguis per als altres.

3.    En la mateixa línia, és que el treball de prostitució de la dona es dignifica pel fet de fer-lo en millors condicions higièniques? No estarem defensant principalment la salut dels usuaris? És clar que millor que hi hagin millors condicions higièniques per a tots dos però, i què fem amb la baixa autoestima que genera en les dones per elles mateixes, amb la por i el fàstic? Per a mi està clar que no és una alternativa laboral acceptable i penso que qui la defensa ho fa per interessos puntuals. L'exercici individual seria minoritari i es pot fer des de la cotització d'autònoms. Les condicions sanitàries poden ser controlades des del metge de família o des dels especialistes.

4.    Què hi ha dones que exerceixen lliurament la prostitució? També hi ha dones que conviuen “lliurement” amb el seu maltractador fins la mort i els costa molt adonar-se’n. Qualsevol dona o home ha de ser lliure per decidir les relacions sexuals que vol establir sempre i quan siguin acceptades per ambdues parts i no hi hagin honoraris que les condicionin. Vendre el teu cos representa sentir-te una persona indigna hora darrera hora, no és exercir la llibertat sexual ni un dret digne de defensar.

5.    Legalitzar la prostitució significaria renunciar a polítiques d’igualtat en els drets de les dones. No hi ha igualtat entre qui es prostitueix i qui prostitueix a altres.

6.    També significaria acabar amb polítiques de coeducació donant un rol de submissió a les dones davant el dret dels homes a utilitzar-les sexualment en base a la llei del mercat.

7.    La institució que legalitzi la prostitució es convertirà en el proxeneta d’aquestes dones. Un gran proxeneta que subrogaria el contracte a les empreses del ram, sent tots dos explotadors que es lucrarien amb el patiment de les persones, especialment de les dones pobres.

8.    Hi ha persones que es prostitueixen perquè hi ha altres persones que estan disposades a pagar per uns serveis que els resultarien més satisfactoris en unes relacions on l'amor i el respecte anessin pel davant de la satisfacció d’un caprici sexual.

9.    Hi ha màfies perquè permetem la prostitució mirant cap un altre costat per no veure'n la realitat. Pensem que som millors persones que les prostituïdes?

10. Penso que s'ha d’enfrontar el tema d’una manera global i amb una planificació acurada de les actuacions en el camí de l'abolició, per exemple:

Fer entendre a la societat el crim que cometem si ens desentenem del tema

Comptar amb les prostitutes per trobar el camí efectiu de l’abolició

Lluita internacional eficaç contra les màfies i la trata de persones

Educació sexual per tal que la població sàpiga gaudir-ne lliurement

Facilitar a les dones alternatives laborals dignes al seu exercici

Entorpir amb lleis i alts impostos el negoci de la prostitució als locals

Multar als usuaris que no vulguin entendre-ho, no a les dones que l’exerceixen

Prohibir l'exercici de la prostitució als carrers

Tal i com reclama la Federació d’Associació deVeïns de Barcelona i el manifest de les alcaldesses metropolitanes, cal reflexionar i meditar molt bé qualsevol mesura sobre el tema des de la perspectiva dels drets humans i no des de una postura assistencialista. De la mateixa manera que no eradicarem la fam al món fent només polítiques de beneficència, tampoc millorarem substancialment la vida de les putes canviant algunes de les condicions en què actualment són explotades.

Us deixo amb aquest fantàstic vídeo:

Reforma horària per facilitar la conciliació familiar

Resulta que l'incomprensible horari espanyol té una explicació sociològica. Car, no podia ser d'altra manera. Les famílies en aquest país sempre han necessitat de dos sous per sobreviure. Als anys 50-60 eren els homes que estaven sotmesos al pluriempleo, dues llargues jornades que acabaven cap a les tres de la tarda i cap a les deu de la nit, condicionant així l'hora del dinar i del sopar i que va portar-nos a ser el país amb menys hores de son, amb jornades més llargues a l'escola i a la feina, però no per això amb més alt rendiment o alta productivitat. Més aviat al contrari.

Autor: Victor Ngai.

Algunes de les dones de la meva generació ja vam decidir incorporar-nos al món laboral abans de crear la nostra pròpia família i segurament ja no eren una majoria d’homes els que tenien duplicada la jornada, però una feina a temps complet i algunes hores més afegides en un altre lloc de treball no era estrany tenir-les fa més de trenta anys.

No sé si el tema s'ha estudiat suficientment com per poder enunciar, sense gaire risc a equivocar-nos, que les dones vam assumir les "nostres" dues jornades, la del lloc de treball i la domèstica de casa, amb la mateixa parsimònia amb què observàvem com els nostres pares, germans o companys passaven la major part de les hores del dia fora de la llar. Fet que ens abocava a responsabilitzar-nos de la casa i de la cura dels fills: fer la compra, planificar tots els esdeveniments domèstics, portar i recollir els nens de l'escola, assistir a les reunions amb els tutors i tutores... i tantes i tantes altres qüestions. Ho assumíem al principi sense gaire escarafalls, amb responsabilitat i sense gaire resistència.

No ha estat fins que m'he fet gran i els fills i han marxat de casa per formar la seva pròpia família, que m'he adonat de la veritable situació viscuda i em semblaria impossible poder tornar-la a repetir ni que tingués vint anys menys... Per aquest motiu em solidaritzo amb totes les parelles joves que han de suportar els intolerables horaris actuals que fan difícil l'atenció als fills, i que fins i tot estan col·laborant a retardar la decisió de ser pares i mares.

Així que quan vaig veure la iniciativa de l'ajuntament de Barcelona cridant a la ciutadania a fer propostes per a la millora de la ciutat no vaig dubtar a formular-la en la seva pàgina web Decidim.Barcelona amb aquesta proposta:

Es proposa europeitzar els horaris laborals per guanyar en qualitat de vida. Es tracta d'avançar l'hora de dinar i de sopar de tothom tot reduint la pausa del migdia, d'avançar en dues hores els horaris del tancament a la major part de les empreses, especialment a l'hoteleria, comerç, TV, etc.. D'aquesta manera la vida seria més fàcil per tothom.

 A Twuiter podeu seguir el tema al col·lectiu: #reformahoraria @reformahoraria

Que els pares treballin fins el vespre i no puguin donar atenció suficient als fills, contribueix al fracàs escolar. 

Muy grande Forges

Edmonia Lewis

Us vull felicitar el dia internacional amb aquesta foto que m'ha enviat la meva amiga Elsa, en el record i l'exemple de Edmonia Lewis (Greenbush, New York, 1844 - London, England, 1907) filla d'esclava i indi nord-americà, que va saber sobreposar-se a totes les adversitats de la seva condició de dona, negra, índia, en una època en la qual, les dones i els negres no tenien cap drets. Ella va triar estudiar, ser artista i feminista, va viatjar a Europa i va realitzar una obra prou important per a viure d'ella.

Fem nostra la seva història per a continuar creant, i vivint sempre fent xarxa: la història és nostra si volem construir-la entre totes. Una abraçada molt forta, amb complicitat feminista per la Pau i la solidaritat sempre.