El tenim davant els nostres nassos i costa
veure la seva veritable dimensió. Tinc molt present en la memòria les manifestacions a Barcelona contra la guerra. Recordo la guerra de Kuwait i la
lluita pel petroli com l'inici de tot. Assistíem incrèduls i l'acte terrorista de l’11 de setembre de 2001 i més tard a la invasió d'Irak de 2003, moment en que la ciutadania mundial va prendre veritable
consciència del que estava passant. Després ens va il·lusionar la primavera àrab
però va durar poc: De nou Irak, Síria, Líban, Afganistan, Iemen... i un llarg
etcètera enmig de l'inacabable conflicte armat entre Israel i Palestina. Ara mateix sembla que repunta el de Marroc contra els saharauis...
 |
| La historia nos juzgará por este vergonzoso uso de seres humanos con fines políticos |
Una llarga llista d'horrors que encara continuen de manera que hi ha
qui diu que estem davant la tercera guerra mundial, que potser els civils no identifiquem plenament com
a tal perquè no veiem ni els tancs ni les bombes apuntant els nostres caps,
però només falta sumar la inacabable crisi econòmica que pateix Europa per
adonar-nos que no és cap exageració anunciar-la.
Però els telenotícies ens desperten diàriament amb les imatges
més esgarrifadores de la més gran catàstrofe humanitària des de la segona
guerra mundial i encara d’imprevisibles conseqüències, perquè Europa ha caigut
tan baix que difícil serà que no arrossegui fins i tot les nostres febles
democràcies i que la corrupció política i el nou nazisme acabin per arrasar les
poques restes ètiques i morals que encara li queden.
Aturem la guerra!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada