Reforma horària per facilitar la conciliació familiar

Resulta que l'incomprensible horari espanyol té una explicació sociològica. Car, no podia ser d'altra manera. Les famílies en aquest país sempre han necessitat de dos sous per sobreviure. Als anys 50-60 eren els homes que estaven sotmesos al pluriempleo, dues llargues jornades que acabaven cap a les tres de la tarda i cap a les deu de la nit, condicionant així l'hora del dinar i del sopar i que va portar-nos a ser el país amb menys hores de son, amb jornades més llargues a l'escola i a la feina, però no per això amb més alt rendiment o alta productivitat. Més aviat al contrari.

Autor: Victor Ngai.

Algunes de les dones de la meva generació ja vam decidir incorporar-nos al món laboral abans de crear la nostra pròpia família i segurament ja no eren una majoria d’homes els que tenien duplicada la jornada, però una feina a temps complet i algunes hores més afegides en un altre lloc de treball no era estrany tenir-les fa més de trenta anys.

No sé si el tema s'ha estudiat suficientment com per poder enunciar, sense gaire risc a equivocar-nos, que les dones vam assumir les "nostres" dues jornades, la del lloc de treball i la domèstica de casa, amb la mateixa parsimònia amb què observàvem com els nostres pares, germans o companys passaven la major part de les hores del dia fora de la llar. Fet que ens abocava a responsabilitzar-nos de la casa i de la cura dels fills: fer la compra, planificar tots els esdeveniments domèstics, portar i recollir els nens de l'escola, assistir a les reunions amb els tutors i tutores... i tantes i tantes altres qüestions. Ho assumíem al principi sense gaire escarafalls, amb responsabilitat i sense gaire resistència.

No ha estat fins que m'he fet gran i els fills i han marxat de casa per formar la seva pròpia família, que m'he adonat de la veritable situació viscuda i em semblaria impossible poder tornar-la a repetir ni que tingués vint anys menys... Per aquest motiu em solidaritzo amb totes les parelles joves que han de suportar els intolerables horaris actuals que fan difícil l'atenció als fills, i que fins i tot estan col·laborant a retardar la decisió de ser pares i mares.

Així que quan vaig veure la iniciativa de l'ajuntament de Barcelona cridant a la ciutadania a fer propostes per a la millora de la ciutat no vaig dubtar a formular-la en la seva pàgina web Decidim.Barcelona amb aquesta proposta:

Es proposa europeitzar els horaris laborals per guanyar en qualitat de vida. Es tracta d'avançar l'hora de dinar i de sopar de tothom tot reduint la pausa del migdia, d'avançar en dues hores els horaris del tancament a la major part de les empreses, especialment a l'hoteleria, comerç, TV, etc.. D'aquesta manera la vida seria més fàcil per tothom.

 A Twuiter podeu seguir el tema al col·lectiu: #reformahoraria @reformahoraria

Que els pares treballin fins el vespre i no puguin donar atenció suficient als fills, contribueix al fracàs escolar. 

Muy grande Forges